Ella escapava mentre ells l’agafaven, era la reina i no els hi deixaria mai el regne.

Avia cridat a la seva dama quan havia vist que la venien a buscar i s’encarregaria que la elegida es quedes amb el tron i acabes la guerra.

Una filla del cel i de l'inframon.

1.200 anys després

AISSLIN/ LILA

Aquell matí començava en el nou institut, vivia a casa la seva mare després que el seu pare moris. La seva mare Evelyn es va posar malalta, quan era petita deia coses extrañes sobre l'Aisslin i sobre la seva marca de naixement en forma de lluna creixent que tenia a la part baixa de l'esquena. Per això l'hi havien retirat la custodia de la seva filla quan tenia sis anys. Ella havia estat dues setmanes a una casa d’acollida però amb l’ajuda de la seva tieta  havien pogut aconseguir que la deixessin anar a casa la seva mare. Ara la Evelyn vivia a un poble petit que tenia mar i muntanya però que hi habia tranquil·litat.

La Aisslin es va despertar,  es va posar uns texans ajustats, una samarreta de tirans verd fosc i unes botes militar. Ella tenia els cavells rojos fosc i ulls de color violeta, el color era del seu pare i sovint li preguntaben si portava lents de contacte. En aquell poble desentonaria molt, era molt blanca i allà feia molt de sol però ella mai es posava morena.

Es va fer una trena amb el seu llarg cabell, li quellen algunes grenyes enmarcant la cara, es va fer la línea als ulls i es va posar cacau als llavis.

Va agafar la motxilla i se’n va anar a l’institut. Quan va arribar amb la seva moto i va anar cap a secretaria per parlar amb el director, ja hi havia gent mirant-la i dient coses a cau d’orella.

Quan va trucar a la porta del director i va fer que passes i s'assentes:

-        Bé senyoreta Geralde, ben vinguda a aquest institut. Aquí tenim unes normes i les ha de complir. Segons l'informe de les altres escoles que ha anat i de la casa d'acollida la classifiquen com ironca i descarada. Ha estat expulsada de dos escoles i no vull que aixó passi a la meva.- El director era un home gras i calb igual que baixet. Portava ulleres rodones i tenia una veu una mica aguda que espallava l'efecte de severitat que volia donar.- Així igual, en el meu institut no es fuma, es droga ni es baralla amb ningú.

-        Tranquil senyor director si em volgues morir ja sé d'o treue la droga ja m'assaguraré de que no la veigi cap professor.

-        Senyoreta Geralde no comencem amb bon peu.

-        No sóc tan dolenta com semblo.

-        Aixó ja ho veurem i ara acompanyim a la seva classe.

 El  director  la va acompanyar a la seva classe, sort que era la classe de la seva millor amiga que s’havia mudat alla feia un parell d’anys, es va assentar al seu costat, tota la classe la mirava, ella va baixar el cap per què no li veiessin els ulls.

-        Alumnes va -dir la professora- Aquesta és la Aissln serà la nova compaña de classe. Aisslin jo soc la Leonor la teva nova professora.- Era alta i estilitzada, prtava una blusa de gassa de color rosa pàlid i una faldilla de tub color cru. Portava manoletines i tenia el cavell castany recollit en una cua de cavall- Ara tots els alumnes es presenataran i diran una cosa que els agradi fer i al final ho diras tú, començem.- Tots es van anar presentan: Hi habia el tipic trio de cregudes rosses i vestides de disseny, la llesta amb ulleres, una una mica hippy, el grup d'esportistes, els normals, un parell de gòtics, el Emos ( la seva amiga Lila eta una). Tots van anar dient el que els h agradava, maquillarse, el futbol, la musica, el dbuix... Va ser quan emvaig adonar que no encaixava gaire. Quan em va tocar a mi em vaig aixecar i els hi vaig dir.-Tinc setze anys. El que m'agrada a mi és la lluita- tots es van quedar callats i la professora va preguntar- Qui tipus... Karate, taikuondo?-

-        No, amb armes i cos a cos, també sé boxejar i una mica de karate.- silenci per part de la classe, fins que un noi va dir- I desde quan fa que fas això?

-        Des de els quatre anys, la meva mare em va començar a ensenyar i després el meu pare.

-        Com es diuen els teus peres?- Això era la noia hippy.

-        La meva mare es diu Evelyn Geralde i el meu pare Sebastian Geralde.

-        Els teus pares són els Geralde?- Un espotista.

-        Sí- Ja em començava a cansar.

-        Va nois ja li preguntareu tot al patí i ara començem la classe. LLibre de text pagina 98.

La Aisslin va vaixar la mirada perque ara no li poguessin mirar als aulls.

A l’hora de dinar va anar amb l Lila, la seva millor amiga a fora al costat del bosc qu hi havia al costat de l’edifici. Estava tot ple d’herba i li va agradar. La Lila estava molt contenta de tornarla a tenir a prop. Des de que era petita havia crescut i era molt guapa. Va insistir per què coneixes els seus amics i els va cridar perquè coneixesin a la Aisslin.  Savia que no li agradava que li miressin fixament als ulls però la Mireia ( la noia hippy) abans de sentar-se li va dir:

-Guau quins ulls! No m'hi avia fixat a la classe- La Gwen va baixar el cap de cop. Ella va anar dient hola a tot el grup de noies.

Eren la Mireia, la Jess ( la llesta), la Leo ( surfista), la Meri ( ghotica), la Clara ( emo)  i la Lila. Totes eren rosses menys la Jess que era castanya i eren molt morenes de pell.

 Van començar a menjar. Aquella tarda tenien estudi i teniem una hora més per a dinar.

- Avui he sentit que l'oto el professor de matematiques els hi ha posat un axamen sorpresa als del C.- La Lila es va adonar que la Aisslin tenia la cara sense fer cap expresió ella feia aixó perque no li agradava plorar però sabía que encara estava dolguda per la mort del seu pare. Tots es pensaven que s'abia mort d'un atac de cor o alguna cosa, pero ella sabía que el seu pare es va tornar boig i maltractava la seva amiga. La pegava i li feia talls amb el ganivet a la Aisslin. Per aixó tenia petites marques als avantbraços i a la esquena. La Aisslin els hi habia ensenyat. Aquell dia el pare de la Aisslin li va fer mal durant hores i després es va suissidar i la Aisslin ho va beure tot. Desde sempre la Aisslin a estat en llocs perillosos i li agrada per això practica la lluita.- Aisslin com va el primer dia-li va preguntar- Bé, pero ja li he fet de les meves al director- la Aisslin es molt ironica i és molt bona atacant amb la llengua.- Hai Aisslin...

Un grup de nois va venir al costat d'on astaven assentades, ean els esportistes de la classe.

-        Qui tenim aquí si, és la monada nova de la classe- un li va dir ,a la Aisslin i ell li va contestar- no, em sap greu i treus males notes a biologia però com a minim auries de saber que les mones esta al zoo.- El noi es va posar tot vermell i li va dir- tú calla nova.

-        Ets tú qui m'ha parlat no jo.

-        Almenys miram a la cara- La Aisslin va deixar de pelar la taronja que estava perlant per que n li vegués els ulls que ara li devien aver canviat i eran negres. Es va aixecar i va anar davant d'aquell noi i va aixecar el cap, el noi se la va quedar mirant mentre li tornaven a canviar els ulls a violeta. Deuria fer una estampa extranya: cavells vermells, pell blanca com la llet, llavis com petals de color de les roses més fosques i ells que li canvien de color depen de l'estat d'anim.- Val et miro a la cara ara diguem el que em vulguis dir- El noi es va tirar enrere murmurant alguna cosa com "rara" o alguna cosa per l'estil i tot el seu grup s'en va anar, ella tenia altres coses pel que preucuparse. Al darrera es van sentir unes palmades i es va girar pensant que seria algun altre d'aquests però era un altre noi, el tipic noi dolent que es prim però fort i que va de dur.

-        Ja era hora que algú més li plantes cara i no ser l'unic. Em dic Jace.- Ella va notar que li torna ven a canviar els ulls ja que se li havien posat negres un altre cop- Mocos els ulls, utilitzes lents de contacte.

-        No són els seus ulls naturals Jace- Li va dir la Lila.

-        Així que tú ets la nova, la que sap lluitar, he..., a mi també m'agraden les emocions fortes.

-        Doncs dacord- li va dir la Aisslin i es va tornar a asentar al seu lloc.

-        A una noia dura he, ja he sentit el director dir que tens una llengua afilada.-Va sonar al timbre i en Jace va dir- Bé ja ens veurem.

La Aisslin tenia sort avia començat l'imstitut quan faltava poc per a les vacances d'estiu per culpa de tot el tema dels documents d'dmissió etcetra.

L'institut era com cualsevol altre, en forma de T de ciment i de color croc per dintre, amb les taquilles grises i aules. Les dues setmanes que quedaven per acavar el curs van passar ràpid, a vegades el noi que l'habia molestat el primer dia que ara sabia que es deia Thomas a vegades semblava com si li vilgués dir alguna cosa però no li feia cas. En Jace a vegades l'habia atrapat mirantla però en lloc de sentirse avergonyit o alguna cosa lo somreia d'una manera com si sabés alguna cosa que ella no sabia, així que al final l'acabava ignorant.

Cada tarda anava al gimnas del poble a practicar boxeig, la lluita amb espases ho feia a casa amb la seva mare que es trobava millor de la seva enfarmetat. Al vespre l'Aisslin anava a corre per a platja, cuan no hi habia ningú. Casa seva estava al davant de la platja i al costat de la muntanya on hi habia un llac i una cascada.

El lloc perfecta per poder practicar amb la seva mare els seus dons i entrenar per la seva missió ...