Proleg

La neu queia a poc a poc , el cel era de color gris , allo li recordava a casa , una nena de nou anys mirava abatuda per la finestra , els cabells rojos li queien per l’espatlla com una cascada de rinxols , tenia els ulls foscos , i una llagrima li reñlisacava per la galta , no se la va aixugar  , l’autubus es va aturar , ella va fer un bot , i va baixar , el carrer de arglinton estaba desert , les boreres estaven cobertes per una fina capa de neu , la nena es va cobrir el cap amb una capa  amb caputxa de color blau , i va avançar a poc a poc , anava descalça , la gent la mirava de forma estranya ,  va travessar un bosc i va pasar per un pont allunyantse de la multitud  es va posar a correr finalment es va aturar davant d’una caseta de pedre , una heure s’enfilava per la paret fins a un petit balco , un altre llagrima li va caure careta aball , la casa dels seus pares ,de sobte unes mans la van subjectar i va rebre un fort cop al cap , el seguent que va veure va ser fuscor .

Capitol 1

 El cel era gris i amançava pluja , estaba assaguda davant de la finestre , amb la lily a la falda , tenia el seu cap entre els meus cabells , vaig suposar que dormía ,vaig deixarla apoc a poc al llit .

La lily te 4 anys es rosseta i te ulls blaus , vesteix un vestidet blau de topos blancs , dormía com un angelet , la lily mai a tingut familia , la van trobar abandonada a un parc , van examinar el seu adn , i no coincidia amb el de ningu mes , no tenia pares . Es com si agues nascut del no res , ni tant sols tenia nom , el nom de lily li vaig posar jo , vaig llegir el nom en un conte molt antic  sobre una fada  , i vaig pensar que el nom li esqueia , vaig robar aquell llibre de la bibloteca de l’orfanat quan tenia 5 anys  ,  quan van dur la lily jo en tenia tres , com que era la mes gran de la meva habitacio , me la van posar en braços i em van dir que la cuides , com en jhon havia fet amb mi quan jo hhi vaig arribar , en jhon   llabors era un nen de 7 anys , amb els cabells negres , que me va cuidar com si fos la seva germana , dos anys mes tard , va desapareixer , sel va emportar una familia de Dinamarca .

A mi els meus pares no em van abandonar , van morir , tots dos , a la nit de nadal .

Vivien a l’estat de washinton a Arglinton , un poble petit ,on sempre nevava ,  eren molt joves , la meva mare era ballarina he heredat aquest talent d’ella , i el meu pare era bioleg , van morir setmanes despres ke jo nasques , la meva mare es deia Daiana i el meu pare  Adàn .

Van tenir un accident de cotxe , a dalt de les muntanyes  , la carretera estaba nevada , pero el cotxe no va relliscar , el van trobar al mitg de la carretera , els meus pares se’ls va aturar el cor de sobte . El mes extrany de tot es que a mi em van trobara deu quilometres enlla damunt la neu , embolcalllada amb un llençol blanc , amb els cabells rojos com la sang , i amb els ulls oberts , ni tant sols plorava , van examinar el meu adn i concidia amb el dels meus pares , des de llavors e estat en orfanats .

Tinc 16 anys , i em dic Keily , o se perque  quan era  un nado al coll duia penjat un rellotje espatllat , amb una cadaneta dor antiga  , el rellotge hi havia flors i estralletes dibuixades i alla gravades les meves inicials keily  hymitch .K.H .

Soc blanca com la neu , tinc cabells rojos , i ulls color aballana , els rinxols em, cauen fins a mitga esquena , duc posat un vestit blanc que m’arriba fins  sobre els genolls , vaig descalça .

Soc alta i prima , magrada la foscor i el fred , magarad molt ballar , a l’orfanat , hi ha un soterrani vell on guarden caixes i mobles , vaig ferme una mica d’espai , vaig posarhi un parell de miralls  i vaig pispar un tocadiscos  antic a una botiga d’antiguitats , i alla e son ballo ,  simple emnt tanco els ulls i em deixo portar per la música,balllar es molt bonic .

Corro les cortines i m’estiro al llit , nescesito sortir d’alla , comença atronar i m’estrameixo , me ‘n aniria ara mateix si no fos per la lily , i perque se que m’enxamparan , em tapo el cap amb el coixi i començo a plorar .

-keily , i la lily ¿ -em despertó sobresaltada m’aixuigo les llagrimes ,i miro a la Rayana , la directora ,

-perque ¿

-a baix hi ha algu que la vol veure , ara diguem on es ¿

- esta dormint , senyora blanswel , no selenduran oi ¿

No em respon , sacseja la lily i la arrosega cap a for a de l’habitacio , la nena li agafa la am obedientment  , les segueixo per les escales , a baix esperen un señor i una dona , la dona es alta i fa un somriure , sembla estricte , i l’homes tot serios mira la lily .

-perfecte , Adelaida que et sembla ¿-pregunta el señor

- es  bonica , no t’ho  negare , petita com et dius ¿-fa amb uan veu aguda la seva dona .

_Lily –contesta la lily .

-ens la quedem , on hem de firmar ¿-pregunta el señor alt i cepat .

-acompanyim al meu despatx –fa la senyora blanswal , la directora .

Em quedo plantada com un estequirot al vestibul , la lily s’em llença els braços i m’estreny fort amb els seus braçets .

-no deixare que set endugin lily , to prometo

-testimo keily , no em deixis –fa plorant

Jo tambe començo a plorar ,

-mai –faig fluixet ,la deixo a terra i li començo atrenar el cabelll – estas molt bonica .

La senyora  que es vol endur la lily , baixa les escales ,  amb una tasa de te a les mans .

-i tu qui ets ¿-fa desconfiada

-la germana de la lily – dic , i es veritat es com la meva germana , lestimo coma  tal .

- la lily no te germans , no m’enredis –es posa be el vestit .

Agafo la lily amb mes força , la senyora  blanswal , baixa amb l’home cepat al derrera .

-keily , deixa la lily  amb els seus nous pares –fa amb to dur .

-nooo-xiscla la lily I mabraça mes fort

-la lily no senyora blanswal , la lily no –crido

El señor cepat , marraca la lily i li agafa la ma ,  i larrosega cap a fora , la lili xiscla i  plora encara mes fort .

-keily ¡!!-crida

-lily , et vindre a buscar to prometo,  no moblidis

-keily, noooo  ,no em deixis ,

-testimo lily

-i jo a tu

La porta es tanca davant meu , i m’ensorro , la lily no , ella no , i ara se lan endut , ves a saber on .

I coemnço a recordar , la lily a llit , mentre jo li expico una historia de fades perque s’adormi , ella i jo rient mentre mirem els nuvols , fentla volar en els meus braços , ballant , quant el dia de nadal , sortim a jugar amb la neu , la lily quan era petitona , amb aquells ulls blaus .

Recordo , quan es va posar malalta , el dia del seu aniversari en que vem veure la papallona mes bonica del mon , amb les ales de color violeta , a lhibern quan dormiem al mateix llit  embolicades amb les mantes , i cantavem cançons de bresol , fins que ens adormiem . quan juntes somiavem com seria se fora de l’orfenat , ens agradava el mar , i les onades , tot i que mai o haviem bist ,  plenajavem maneres de robar galetes de la cuina , un cop de petites ens vem disfersar amb un llençol i vem correr per tot lorfenat fent de fantasmes  ,  al final ens van trobar a les escales adormides , tambe recordó el seu somriure .

Pobra lily , que li passara a fora ¿ , amb aquells senyors rics , estará sola .

A  mitjanit , em despertó i prenc una desicio , em vesteixo amb el vestit balanc , em poso una   capa a les espatlles, em poso el collar al coll , agafo el llaç de la lily de color violeta i mel penjo del canell , em calço unes botes marrons molt cailides , em pujo la caputxa de la capa  ja que plou a bots i a barrals .

Obro la finestre i sense pensar-mo gens em llenço .

Capitol 2

Noto el terra dur sota  els meus peus , i arrenco a correr , no paro fins que arribo al mur de pedre que protegeix l’orfanat , escalo depresa i amb un salt ja soc a l’altre canto , corro per les profunditats del  bosc , fins que trobo un cami , que em du fins al poble mes proper , alla agafo el bus que em porti mes lluny .  Es molt fácil pasar davant dels guardies , i esmunyirme al primer autobús , ja que no tinc ni un duro . Em costa respirar i el cor em va a 100 per hora , mentre l’autobus silenciosament abança en la negrura de la nit , plou a bots i a barrals , no puc dormir fins que la tormenta es converteix en un plugim mes silencios .

L’autobus s’atura davant de l’aeroport  , baixo d’un salt , l’aeroport  es enorme , de vidre , veig les pistes amb un munt de aparells , suposo que els avions , mai no e volat , ni tant sols he vist un avio , creuo les portes de ferro , i em trobo en una gran sala , plena de gent atrafagada que arrosega les maletes amunt i avall , taulells per comprar els bitllets , cosa que m’aniria be si tingues diners ,veig un parell de cafeteries , hi han dos escales estrañes , que van soles , i uns labavos , em dirigeixo cap a les escales  no em refio de les que van soles aixi que corro escales amunt agafantme amb força de la barana  ,el pis de dalt esta ple de pantalles  amb llumetes de colors  i de guardies , i algunes coses estranyes on la gent diposita les maletes , , la seguent planta esta plena de botigues   segons diu als cartells , de gent i de soroll , em sento perduda , dos indis em fan una reverencia , em quedo amb la boca oberta , van amb tuniques de color taronja i amb el cap rapat , arrenco a correr cap a la seguent planta , sembla el vestibul de  l’orfenat  , masec en unes cadires de plastic , al meu costat seu  un noi de ros amb cascos a les orelles . el mes important ara es aconseguir un bitllet , veig que de la butxaca dels pantalons li sobresurt un paper rebregat , a de ser per força el bitllet , mai no en vist  ,per aixo .

Macosto silenciosament a aquell noi , i amb els dits intento arreplagar el paper  , pero tinc les mans suades , sospiro i o torno a  intentar , poso delicadament la am a la seva butxaca ,  i rapidament amago el bitllet sota la capa , en el mateix momento que aquell noi desvia els ulls cap a mi .

-vols alguna cosa ¿ -pregunta

-no gracies , ja me’n anava – faig rapidament

-qui ets ¿-pregunta clavant me els ulls foscos

Em quedo amb la boca oberta ,  esta clar que no li puc dir el meu nom real , soc una fugitiva , em mossego el llavi i dic el primer que em passa pel cap .

-emmm…. Amy Blanswal-faig insegura

M’aixeco i em dirigeixo cap al taulell , entrego el bitllet doblegat d’aquell noi ,

-dni , passaport i carnet sanitari ¿ -exigeix la dona , es primeta i amb cara de follet .

-emm…jo….no..-quequejo com una imbécil

-va amb mi –sento la veu familiar de aquell noi sense nom , almenys per mi .magafa pel braç i diu –vine ,marxem 

-deixam –xisclo .

-primer tornam el meu bitllet -  faig mitga volta i em quedo petrificada , com o a sabut ¿ em fixo en el noi , es alt i fort , te els cabellls rossos i els ulls de color avellana  te la pell blanca com la meva  i un somriure encantador , em trec la ma de la burxaca i li allargo el bitllet .

-ho sento ..jo ..no..volia…

-es igual , vine anem a prendre alguna cosa- el somriure d’aquell noi es encisador – no portes maleta ¿

- no

El noi s’atura davant d’una cafetería , i jo el segueixo , esta plena de taules  de fusta de pi i butaques de seti verd , les cambreres van amb patins , hi ha un taullelll ple de tassetes i cullaretes  i una maquina amb botons  que no he vist mai .ell s’asseu  i jo m’assec al seu costat sense treurem  la caputxa .

-que voleu ¿-pregunta una cambrera que s’ha aturat expressamnet per picar-li  l’ullet  al noi .

-2  capuccinis  amb doble de sucre –fa ell amb un somriure mofeta .

Quan la cambrera s’allunya  , ell em trona a somriure .

-          Aixix doncs on vas ¿

-          Enlloc , i  tu ¿

-          A l’estat de california .

-          I  que hi vas a fer ¿

-           Vaig a pasar l’estiu amb la meva familia

Una cabrera s’acosta , noto que a sota la safata hi ha un diari gruixut , em fixo en la primera pagina , en negreta hi diu ‘’ noia de 16 anys va escapar ahir de l’orfenat  santa clara , respon al nom de Keily  hymitch  ‘’ hi ha sota la meva foto  , una foto que ens van fer l’any passat ,  duia l’uniforme blau i la corbata de ratlles , la faldilla grisa de prada i un gorro gris de llana al cap , (era hivern  ens la van fer al jardi ) , aig de marxar el ems aviat posible .

-Em dic willl –fa amb un somriure  mentre m’allarga la ma .

-          Haig de marxar  , o  sento -em disculpo mentre faig un bot i m’allunyo corrents  ,la cambrera amb el diari era la dels dos capuccinis , li entragara el diari a en will , n’estic segura  , alla tots els clients en tenen un .

Arranco a correr cap a les escales , i  em perdo entre la multitud  , fins  que topo amb el lavavo de noies  , obro la porta , m’assec al terra fred , una llagrima em rellisca ccare avall.

Capitol 3

Perque sempre m’ha de  sortir tot malament ¿

Amago el cap entre les cames , Noto que la porta s’obre , i que algu s’asseu al meu costat , quan goso aixecar la vista  , veig en will , que em mira fixament .

-ei ,no ploris , no passa res amy  –magradaria creureme’l.

      La caputxa em  cau i deixa al descobert el meu rostre  , amgo inmediatament la cara als meus cabells .

-          Keily  , em dic keily .

-Keily , es bonic – se que nomes parla del meu nom  , pero m’agrada .

M’agafa la ma , i em posa un casc derrera l’orella , ell es posa l’altre  , no se quina música es , ni m’importa , nomes se que el ritme es bonic , noto els seus dits entrellaçantse amb els meus i  l’escalfor del seu palmell ,  una latre llagrima em baixa cara avall ,  i me l’aixugo rapidament  , no vull semblar una nena petita ,em desfaig de la ma den willl , i m’aixeco  , macosto ales piques i em rento la care amb aigua freda , se que estic perdent el temps . M’apuigo la caputxa  i em giro capa ell .

-vine , l’avio surt d’aquí deu minuts , no el vols perdre oi ¿

-que ¿ - jo no anire a cap avio

- has estat mai a los angeles ¿

-no

-donsc llavors no to pots perdre

-pero no tinc billet

-es igual , jo en puc aconsegir un altre, tu limitat a somriure davant les hosteses

-gracies –li faig un somriure jo tambe .

I segueixo en will  fins a la terminal 3 , just on despega el vol de los angeles .

-a canvi de una condicio .

-quina ¿

-vull saber mes coses sobre tu , tinc curiositat

-de debo ¿

-es clar –fa ell tot divertit , mentre entrega els bitllets a la asafata i em conduix per un passadis de vidre .

Travassem el passadis de vidre , que dona a l’avio ,  tanco els ulls abans d’entrar , l’avio e socm un enorem tub de matall , amb una estructura de ferro , dos ales de ferro tambe , i finestretes molt petites , no crec que pugi volar , no estare sagura alla dalt , a mes tinc claustrofvia , com si no hagues estat prou horroros esta sins d’un edifici de vidre pel de gent ,  sense saber on nara ni que fer  , i  ara a sobre haver de pujar a un tub de metalll .

-tinc claustrofobia –remugo fluixet

-o deus estar passant fatal

Assenteixo amb el cap

-com si  no n’ahgues tingut prou  dins de un edifici de vidre ple de gent , que ara a sobre haig de pujar en un tub de metall sense via d’escape

-sempre necesites via d’escape ¿ - va fer amb una rialleta ofegada

-si , sempre

Noto que riu  , i m’ajuda apujar a l’avio , a dins esta ple de fileres de seients de pell , de color beige , hi han unes finestretes miniatures  que a sobre no es poden obrir  ,  unes pantalles a cada lateral de l’avio , i un passadis estret amb uns compartiments petits .

-no havies pujat mai a un avio ¿

-no , i no m’agrada es com estar engaviada  , em sento com un coala

Sento que riu fort , mentre busca els seients , un cop ens em assegut i esperem que l’avio despegi  , sentim a una hostesa parlant amb veu aguda :

‘’’Passatgers benvinguts a bord , facin el favor de posar-de els cinturons de seguratat , que tinguin un bon vol ‘’’

-          Que vols saber ¿-pregunto

-          Donsc , el teu passat

-          Dacord , pero t’aviso que no es gens interassant

-          Tu explica

M’agafo fort als cantons del seient i començo el  meu relat .

-          Els meus pares van morir quan jo era un nado …

-            Ondia o sento , -minterromp

-          Un accident de cotxe , el dia de nadal

-          I que va pasar ¿

-           les carreteres estaven navades  , pero no van relliscar ,  va ser com si de sobte sels hagues aturat el cor , a  mi em van trobar  , estirada  damut la neu , amb els ulls oberts , em van dir que ni tant sols plorava .

Els meus pares es deien Daiana i Adàn  , eren molt joves .

-Uau  , i des de llavors as viscut a l’orfenat ¿

-          Si

-          I com es ¿

-          Donsc no o se , vull dir que com que mai e estat fora d’alla no se com es no ser-hi , saps ¿ ,pero era trist , ja que els nens dalla , no eren gaire amistoso  que  diguem  .

-          I mai vas probar d’escaparte ¿

-          I tant , recordó que una vegada vaig escaparme a la nit , i em van trobar dormint damunt la neu del pati

-          Imagino que no vas anar gaire lluny –fa rient fluixet

-          No , pero hi va aver un cop , que em vaig escapar pel bosc , quan vaig para de corre vaig relliscar i em vaig ofagar a el riu , em vaig despertar a l’hospital , i sem van tornar a endur , tenia 12 anys .  Tambe mescapava moltissimes vegades al poble , pero la policía sempre m’enxampava abans que tingues temps s’agafar un autobús , era realment frustrant .

-          I que hi feies a l’orfaanat ¿

-          Gairabe res , la veriatat es que vaig aprendre a ser una lladre de primera

-          I que robabves?- fa amb un somriure murri

-          Bueno , basicament galetes , van ser la meva primera presa , tambe vaig robar un conte de la bibloteca , i en una de le smeves escapades al poble , vaig robar un tocadiscos d’una botiga d’antiguitats ,  i un cop crec que tambe una nina de porcellana , per la lily , no acostumava a robar coses gaire grans , pero com que soc rápida i agil , costava molt de veurem .

-sembla divertit

-era el mes  divertit que es podía fer alla , tambe vaig trobar passadisos secrets , i  armaris amb doble fons , em passav el dia investigant , ja que l’orfenat estaba ple de monstruoses escales , i passadisos foscos , m’encantaven .

-qui es la lily ¿

-una nena de 4 anys que compartía habitacio amb mi , era com la meva germana ,me  l’estimo molt  , te uns ulls blaus mollt bonics , i es molt riallera ,tampoc  te pares , igual que tots els nens de l’orfenat , hi havia poca gent de la meva edat  .

-com estas ¿ , vull dir de la claustrofobia ¿

-millor –vaig mirar per la finestra i l’unic que vaig veure van ser els nubols  .

-ara em toca a mi

- que ¿

-explicar , ara em toca mi , tu pregunta

- dacord , on vius ¿

- a Londres , seguent

-d’aixo...explica’m el que vulguis  

-dacort  , vaig neixer a  Londres  , tinc una germana bessona i dos germans grans , tot i que amb en damon  nomes em porto un any , la Alicia la vem adoptar ara fa 2 anys  , te 6 anys i es xinesa  , la Charlotte  la meva germana s’assembal bastant a mi , fisicament , pero es molt tossuda  i sempre se surt amb la seva  , l’alicia es mes callada , en  jack te uns 2o anys i esta amb la mia la seva promesa  , ja fa 5 ansy que no els veig , estudio a la universitat oxford , tinc un petit apartament a londres  a la part antiga , parctico l’atletisme , e anat a paris , marroc, londres, new jersey , new york, holywood, a california ,a carolina del nord ,  la toscana  i  a dinamarca .

-          De debo has estat a tants llocs ? , jo mai no e sortit de l’orfanat , bueno ja saps mai gaire lluny .

-          I tant , de deobo ¿?? Donsc taig de prtar a tots akets llocs

Ric fluixet , una asafata s’acosta

-volen alguna cosa ?

-kei.....Amy ??-es corregeix rapidamnet

- una cocacola

-dues –afageix en will.

 El vol passa , molt rapid , ell no para de preguntarme coses , com el dia del meu aniversari , el meu gust pels gelats , el color i lanimal preferit , el nombre de la sort....

Tinc la sensacio d’estar fent un test de psicoanalisis d’aquets  , fa tantes preguntes i tant rapid que gairabe no tinc temps de respondre , i dic el primer que em pasa pel cap .

-blau i curry –responc rapidament –i tu ?

-verd i mexicana

I continua el test ,  el cel s’ennegreix i les parpelles em començen a pessar  .

-perque ?

-perque que ?

-perque  m’ahs tert de l’auroport , perque em vols ajudar a fugir , perque vols que vingi amb tu a los angeles , peruqe?

-peruqe mimportes , ets especial

I amb aixo els meus ulls cedeixen  , i la nit m’engoleix.

Capitol 4

Abans d’obrir els ulls, madono de lo comode que estic , al qual cosa es estranya , els seients de l’avio son horrosos , quan obro els ulls madono de la vergonyosa situacio , tinc el cap apoyat en l’ombro den willl , el qual esta despert i mira infinitament per la finestra , noto que em arrapat completament a ell , em separo d’un bot .

-perdona

-no pasa res , ets força interassant quan dorms

-ho sento no volia...

-mira acostat a la finestre .

Obedient m’acosto , i em quedo maravallada amb el que veig , el sol esta al punt mes alt de cel , ( de debo e dormit fins les 11 del mati ?) el mes impressionant es el mar , el tenim just a sota , amb les onades espategan rabiose s , el mar te un to blau turques i avança auna velocitat verteginose , o potser es l’avio no o sabria dir .

S’acosat una asafata , i pica l’ullet a en will .

-que volen per esmorzar ¿

- porti-ho tot –fa somrient a la asafata

-tanta gana tens ‘-pregunto un cop la asafata sallunya

-i tant  , mira ja es veu california , vine –diu tot emocionat

M’acosto a la finestre i amb un sol cop de vista o veig tot  , els arbres de color verd , les carrateres , els rius , llacs  i el sol .

Es tot precios , quan aixeco la vista , veig que les asafates ja han dut l’esmorzar .

-serveixte-fa en will  amb la boca plena de Frankfurt .

Han dut de tot , sucs de fruita,donuts,entrepants , batuts , ous ferrats i tomaquets fregits , torrades , cacaolats , donuts , café ,  crossants , cereals i 15 tipus de pastisos  .

Esat tot delicios sobretot el pastis de llimona , acabo plena , sense poder-me empassar ni un sol boci mes , ens o acabem tot   ,l’avio desendeix  suaument , pero tanmateix faig un bot .

En williaam ja esta dret agafant la maleta del compartiment , mallarga la ma i jo mhi aferro fort .

-preparada?

-gens

-keily , miram , de que tens  por ‘?

-de ensopegar  , caure,perdre’m , desmaiarme..

-no deixare que et passi res , confía en mi

Magafo fort i assanteixo amb el cap nerviosa .

Anem avançant a poc a poc entre la multitud , fins arribar a la sortida , tant bon punt baixem de lavio , noto la extremada calor que fa , es sofocant , el sol brilla  al mig del cel.

.

En will  em guia cap a l’aeroport ,es gairebé igual que l’altre , vul dir elsseints son de colors diferents ,  en aquest hi ha parets i no vidres  , aquest es com mes anticuat ,vull dir per leslamperas lesplantes etc .

Es un edifici rectangular de maons vermells , amb un pista d’aterratge al costat i un petit aparcament  , com que en William ja duia l’equipatje , vem sortir de l’aeroport elmes ràpid millor , vaig estra tota l’estona enganxada ,a ell que feia pas entre la multitud .

-will?

-digues

-gracies per tot ,-vaig somriure i em vaig allunyar per la vorera

-ei , es pot saver on et penses que vas ?-va rondinar atrapant-me

-a algun hotel suposo , no o se , i  també haure de buscar feina

-i com penses anar a un hotel , sense ni un duro ? i a mes sent una fugitiva ?

-no hi havia pensat

-es clar que no  , es una idea absurda

-aleshores , en tens una millor ?

-vine a casa meva , amb la meva família segur que els i cauràs molt be

-no..no puc ...ja as fet massa per mi ...no puc

-es clar que pots , confia en mi ,  no et penso deixar sola en una ciutat que ni tant sols coneixes  amb uns 350.000 kilometres  , estas boja si penses que et sortiras ambla teva , vindràs amb mi –va girarse abans que pogues contestar i va fer aturar un taxi .

-gracies

-no es mereixen ,va entra –va empenyem cap a dins del taxi groc i va seure al meu costat  , el taxista er a un home cuasive calb i bastant gros –los angeles ,faciso com vulgui  però hem de ser allà abans de les 12

.

Va girarse cap a mi  , i em va allargar un casc que em poso a l’orella i deixo que el rock estrident minnundi el cervell ,ell no em deixa anar la ma i mira emocionat per lafinestre ,  sense adonarmen madormo amb el seu braç damunt la meva espatlla i amb els meus braços cargolats a la seva  cintura , quan em  desperto  i quan desideixo mirar , em sorpren , veig palmeres , platjes de sorra blanca  i edificis que borejen el mar  .

-tagrada ?-em pregunta

-es  bonic , però no magrada la calor

-, doncs si no tagrada la calor , preparat per el sol de los angeles  , jo em sento com a casa

M’he posat la capa abans de sortir del’avio , però  me l’he tert de seguida , així doncs duc el vestidet sens tirants de color blanc . En will treu el cap per la finestre com si fos un gos  i  es posa atelerajar una canzo antiga totalment desconeguda per mi .

Pasem per una carreta borajada de palmeres i de residencies que semblen palaus ja que son luxoses , veig que em somriu i no puc evitar fer el mateix .

Em sento totalment segura i comfortant amb ell , se que em protegirà , cada vagada que em mira el cor mintenta sortir disparat  , i el seu somriure murri el fa irresistible , sem posen les galtes vermelles i intento amagarme entre el meu cabell .

-          Ja cuasi i som , saps fer surf ?

-          No

-          Ja ten ensanyare es increïble , gairebé sembla que volis , segur que tagardara

-          Continuo sense entendre-ho

-          Entendre el que ?

-          El perque  no et pots separar de mi

-          Ah , això no ho entenc ni jo  , però ets especial i no o puc evitar ,  m’importes i  per això separame de tu em fa mal .

-          A mi també –reconeixo , tant sols fa hores que ens coneixem , però a mi em semblen anys .

Em fa un somriure que em deixa sense paraules .

-          Estas segur que els i agradare ?-aconsegeixo murmurar

-          Es clar , però igualment m’agardes a mi i no i tenen res a fer  , a mes els resultaras adorable , al menys a les meves germanes i la meva mare .

En will fa senyals altaxista peruqe baixi el vidre .

-          A la seguent a la dreta  , segueixi el carrer i despres dos cops a l’esquerre

Estem en silenci fins que el taxi s’atura d’avant de una porta de ferro enorme , no puc veure el que hi ha al derrera .

-perfecte , vine  , -fa fent un salt del taxi , i arraplegant la maleta .

-seran 89 $

En will li allarga els  diners  , magafa la ma i marrosega cap a dins .

Capítol 5

El jardí es impressionant , seguim un camí de sorra interminable e,nvoltat de plantes perfectament tallades que no e vist mai , malgrat ser de diferents mides queden en harmonia , son de colors vistosos .

Tant bon punt arribem a la casa em quedo muda,.

Es impressioannat deu etnir uns 5 o 6 pisos perfectament estructurats , de color blanc  , la mansió te forma de   c , es quadrat envoltat de columnes  i al mig hi ha una piscina enorme , la mes gran que e vist mai  , envoltada de parasols de color crema i  unes 100  tombulas de color blau mari  ,  davant de l’entrada hi ha 6 cotxes esportius  ,en will me’ls va anomenant, un bmw descapotable de color negre , un audi  blanc , un volvo blau electric , un jeep compass gris  , un bently daurat i un jaguar vermell .

-es increïble  , no m’hevie sdit que fossis ric

-jo no soc ric , els meus germans si

-uau

En William riu fort i em passa un braç per la cintura , m’apreta fort contra ell , en el mateix moment que una nena petita mb un vestit rosa que deu ser l’alicia  corra cap a en will i se li llença al coll , sense deixarme anar  en will es puja la alicia a  coll , a l’entrada veig dos nois  i una noia , la noia sembla un angel , es alta i prima ,  te uns cabells sedosos i evident ment es rossa , la pell de color rosat , vesteig un vestit  platejat que li arriba fins als genolls , du botes de cuero i un mocador de color salmó enrotllat al coll  , deu ser la Charlotte  , al seu derrera un noi alt i musculós  , amb cabells negres i pell de color blanca  , deu ser ne jack , al costat den jack hi ha una noia de cabells castanys recollits en un monyo elegant  ulls color caoba i pell blanca , no es tan alta com en jack   , du un vestit vermell brillant cenyit  que li marca la silueta  , segur que es la promesa d’en jack la mia  , i  a laltre costat de la Charlotte hi ha  un noi menys musculós que els altre si no tant cepat , amb cabells negres ulls blaus i pal.lid  , tots vesteixen de manera senzilla però alhora elegant  . Tots tenen la pell blanca .

-will!!-crida l’alicia –t’hem trobat a faltar

-i yo a tu pequeñaja –fa el willl somrient .

 M’adono que els seus germans s’han quedat  petrificats a la porta , tenen les mirades fredes i penetrants , m’estremeixo  .

No saluden en William , tenen les seves mirades fixes en mi .

 -qui es ?-pregunta en jack sense treurem els ulls a sobre .

-es diu keily –respon sense inmutarse  en will.

-espot saber perquè l’has portat ?¿

-no t’incumbeix

-will..-comença apunt d’esclatar la Charlotte

-charlie! Deixe-ho córrer –murmura la mia

-NO , deixa que sàpiga que esta posant en perill a tota la família !!-crida de rabia

 I tot seguit  desapareix    tant rapidamnet  que no em sembla possible amb en damon al derrera .

Els altres continuen penetrentme amb la mirada , no m’atraveixo a dir res.

M’odien o tinc claríssim , no fa ni 10 segons que els conec i ja modien .

En will magafa la ma i em conduix cap a dins , no sens e llançar abans una mirada plena dodi als seus germans .

-will

-digues

-jo , potser no hauria de ser aquí  , no vull causar problemes

-no causes cap problema , confia aamb mi

-llavors perquè sembla que tots m’odien ?

-no t’odien   , es impossible odiarte a tu  .

-pero la Charlotte? Ella si que m’odia

-ja se li passara

- tampoc smebla que et tinguin gaire afecte a  tu .

-aixo es veritat a mi si que m’odien .

-perque ?

-es una mica complicat  ,

Entrem en una estanca enorme  , els mobles son molt luxosos i la casa te molta llum , la cuina també es molt moderna  , em porta fins a l’ascensor i  pitja el botot de la planta 3 , em conduix per un passadís i obra la ultima porta .

-aquesta es la teva habitació 

Hi ha un llit de matrimoni enorme , unes cortines blanques , l’edredo es negre amb totpos , una enorme lampara de cristalls , una estora de pel blanc , un tocador i les parets de color negre.

-tambe hi ha balco , bany , i vestidor – sento una veu familiar al meu derrera , -deixamo a mi will , no entens en coses de noies

-com vulguis –fa ell  , em fa un somriure i despareix per la porta  amb tanta velocitat que cuasibe ni o veig .

- esteu enamorats , esta claríssim

-no , que va , nomes..

-keily , per l’amor de deu  es nota de lluny , no as vist com et mira ?

-si però ...

- a mes , sembla que no et pugis desenganxar d’ell   ,  has vist el vestidor ?

-no , però ..

-pero que ?

-si que es irresistiblement atractiu això no to negaré  , però no ho se  , no fa ni 9 hores que ens coneixem

-no siguis bleda , has vsit les vistes ?  deu meu quina pinta –xiscla de sobte , mentre mexamina de dalt a baix amb desaprovació - , et convé una bona dutxa  , el bany esta a l’esquerra , jo escolliré algo de roba .

Veig que no em servirà de res replicar o sigui que mendinso en bany .

 La dutxa  es increïble  , el bany enorme , em trec la roba  i menfonso a

 la banyera .

El sabó fa olor a romaní  ,   quan acabo em   lligo la tovallola sota els braços , i vaig de puntetes a l’habitacio .

-perfecte , mira quins vestits mes bonics –diu la mia asenyalant 5 vestits de colors crema  , de seda i amb llaços que hi ha estesos damunt dels llit . –pots escollir el que vulguis .

-esque , jo ...preferiria algo mes ....

-elegant ? , tinc de tot vine

-no elegant no , alguna cosa mes senzilla

Veig que la mia posa mala cara .

-com vulguis , de debò no tagarden aquets vestits ? tant se val –diu ràpidament mentre treu de el calaix del tocador uns shorts texans , uns tirnats negres i una samarreta blanca de mitja màniga amb botons i que e stransparenta , treu une sxancletes balu mari i m’o allarga –aixi millor ?

-molt millor

-deixo que et vesteixis , la roba interior esta al vestidor ja la trobaras , si nesesites cualsavol cosa , la meva habitació esta a la planta de sota , i en will a la cuina –diu sense que jo li ho hagi demanat , tot i que li agareixo .

-gracies  , ets molt amable amb mi

-i qui no ,ets  encantadora

-pero els altres ..

-no els i facis cas  , homes no tenen res al cap

Ric fluixet i la mia tanca la porta derrera seu .

Em vesteixo ràpidament i em paso la pinta ples cabells mullats , el vestidor es enorme tot esta dins de fundes de plàstic negres  , hi ha prestatges plens de tacons ,barrets,bolsos i accessoris , el tocador esta ple de maquillatje i abans de marxar la mia va insistir en explicarme com es posava , tot i que no li faré cas .

Baixo les escales ja que no recordo com funciona lascensor , em trobo en will assegut sobre el marbre, esta descalç i em fa un somriure murri quan em veu .

-com estas¿

-confosa

-vine  ,et be de gust banyarte a la piscina ?

Sense esparar resposta  , mab una velocitat hinumana , magafa la ma i m’arrosega cap  a fora.

-no tinc banyador , a mes no me banyat mai

-no et precupis jo te’nensenyare , i la Charlotte segur que te bikins  que  et vagin be . crec que esta a la seva habitació

-pots venir amb mi ?

-i tant –li agafo la ma i pujem per lascensor fins al’habitacio de la Charlotte .

En will truca la porta .

-que vols ?-pregunta secament .

-em preguntava si li podries deixar un bikini a la keily , Charlie

-entesos –responmentre es posa remeanar entre els calaixos ,finalment treu un bikini blau mari de ratlles blanques  , i mel llença ,en will l’agafa  al vol

-gracies –respnc fluixet 

En will  em deixa a la porta del bany .

-t’espero a la piscina

Assenteixo amb el cap i entro el lavabo , el bikini es ceñit però em queda be ,  , baixo les escales i obro la porta  , a la piscina , trobo en will , du un banyador vermell  i esta tot mullat , el veig nedant cap a la bora  , i m’adono de lo atractiu que arriba  a ser .

M’allerga la ma  i a poc a poc , entro a la piscina l’aigua esta freda però m’hi acostumo , el prombelma es que no se nadar .

-t’ensanyare a bussejar , es senzill , agafat a mi i aguanta la respiració

-ho dius de broma ?

-jo sempre parlo en serio ,  va bleda  

Magafo a la seva esquena  i ell es summerceig, magafo tant fort com puc , i m’enfonso jo també , elll nada ràpid movent els braços i les cames  , obro els ulls i l’agua de color blau m’estremeix  , fins que no arribem al final de la piscina , no trec el cap a la superfície .

-que , t’ha agradat ?

-m’ha encantat –responc sorpresa.

-un altre cop ?

-hi tant – dic , maferro ven fort a la seva esquena i agafo aire

 Capítol 6

 aquest cop ens enfonsem mes , gairebé toquem el terra de la piscina , veig que s’encenen els llums quan passem  , jo estic estirada sobre la seva esquena ben agafada , com si nedes amb dofins   ,  madono que no treu el cap ni un sol cop per agafar aire .

Sortim de la piscina  , ell em puja a collibè i es llença al’aigua , m ensenya a llençar me de  cap , de bomba , de planxa  i de palillo . Ho fa fenomenalment be , en canvi jo soc bastant patosa  ,un cop em llanço fent dos tombarelles a l’aire  i em diu que ho faig molt be , però no mel crec , es comença allençar de formes originals , imitant famosos , quan imita el Superman , em parteixo tant  de riure que gairebé caic .

  

Em quedo asseguda a la bora de la piscina , mentre ell  fa piscines , amb una velocitat increïble  ,  ames dincreible ment be  , el cel agafa un to rosat , i es va enfosquint ,

S’encenen tots els llums de la casa  i el jardí queda il.luminat , ens emboliquem amb les tovalloles i   ens asseiem a les tombones  .

-          No em diguis que no es genial

-          El que ?

-          Los angeles  , es el millor lloc del mon

-          Prefereixol’estat de washinton , es on vaig néixer

-          A quina part?

-          Arglinton

-          Sona bonic

-          Es bonic , tot i que no hi e estat mai

Veig que em somriu , i jo també li somric .

-          Tens gana ?

-          I tant –responc

-          Anem , ja deuen estar sopant ,  crec que son les  9 o por ahi

M’acompanya a la meva habitació  , i s’asseu al meu llit .

Em tanco al lavabo  , i em poso la mateixa roba que abans  em paso la pinta pels rinxols mullats i mels asseco amb una tovallola , quan surto en will encara esta al meu llit , però s’ha vestit , du uns texans , i una camisa blanca  , li somric .

-ja estic a punt

-perfecte

 Magafa la ma i marrosega cap al menjador , tot la seva família esta allà , la mia i l’alicia em somriuen  ,però els altres em llencen una mirada plena dodi , no puc evitar ruboritzarme malgrat tenir la ma den William ben afferada a la meva  , al mitg de la taula hi ha un bol ple de rissoto de bolets , i un gerro de suc de mandarina .

Tots tenen menjar al plat , però no veig que en menjin , lalicia juga amb la forquilla , la mia bufa el seu rissoto , i en jack s’en serveix  tot i no haver tocat el que tenia al plat .

En willl s’asseu al  meu costat i mapreta la ma fortament , em menjo el rissoto a poc a poc amb cullerades petites , ningú no obre la boca , excepte la mia que no calla  .

-on vivies abans ?

-a washinton

-i fa molt fred ?

Assenteixo amb el cap .

-          Amb qui vivies ?

-          Eh...sola

-          Oh  , i que fas ?

-          Com ?

-          Vull dir , si tens algun hobbie , ja mentens ?

-          Ballo , però  ja esta

-          De debò ? i que balles ? hip.hop? jazz?dansa?

-          balet

-          oh , mencanta el balet

-          keily , estas ?

-          si , on anem ?

-          vull portarte a un lloc

em fa un somriure i jo li faig un altre , magafa la ma fins que estem dins l’ascensor .

Sortim al jardí i anem a un altre edifici  i entrem, resulta que és una planetari, Ens asseiem a les butaques que són reclinables. Es un edifici circular pintat de negre. Mirem al sostre i apareixen estrelles i planetes, Surten totes les constel·lacions i planetes . Durant la funció m’agafa la ma i entrellaça els  dits.  Quan acaba l’espectacle estic tant vermella  que dec semblar un tomàquet. Quan sortim a l’aire lliure encara em te la ma agafada.

-T’ha agradat?- em pregunta.

-Sí-murmuro.

Em fa un somriure murri .

-es el meu lloc preferit 

-tagraden les estrelles ?

-les estrelles son el millor de tot  .

-mai les he vist , vull  dir que allà a l’orfanat el cel era fosc , no hi havia estrelles.

-devia ser trist.

--Quan no ho has vist mai no ho trobes a faltar.

-Suposo ,  m’alegor que decidissis robarme el bitllet a mi .- em diu apropnse i agafantme les mans i entrellaçant els dits,- sense tu   ,  m’auria avorrit a l’avio , i ninngu hauria vist le estrelles amb mi , i mai no hauria sentit el que sento ara  - s’acosta i frega els seus llavis amb els meus com si em demanes permis. Li responc   lentament. Al  veure que  pot continuar posa les seves mans a la meva cintura  i jo  lenvolto  els braços al seu coll  els meus llavis es tornen  vius amb el seu contacte , em sento salvatge i dòcil alhora , em fa un peto dolç però apassionat , finalment un petó a la comissura dels llavis , i quan es separara em fa un  somriure  peruque m’he roboritzat . em poso de puntetes i li faig un altre peto aquest cop mes intens ,li passo la ma pels cabells i ell m’apreta amb força , el cor em batega a 100 per hora.

Capítol 7

Quan em desperto , el sol il.lumina l’habitacio  , tinc el llençol fet una bola als peus del llit ,i em fa mal la panxa per culpa dels nervis d’enemorament .

Em poso uns peto  curt  de color blanc ,una samarreta blau fosc i un barret de palla amb una cinta negre , em calço xancles  i surto de l’habitacio .

No recordo en quina planta esta l’habitacio d’en will , així doncs pujo les primeres escales que veig , a dalt hi ha un passadís amb portes negres , estic casi sgura que la den will es la tercera , pico la porta i com que no contesta em giro per baixar a la meva habitació , faig un bot en veure l’alicia davant meu .

-bon dia , que feies ?

-buscava en will

-ui,doncs quest es capaç de dormir fins el migdia , serà millor que el despertis  .

-pero..jo..

-no et precupis la mia ja ma explicat lo vostre

-lo nostre ?-pregunto astorada

-vaja , que esteu enamorats , ho hagués endevinat de totes maneres, t’aviso si no el despertes tu o faré jo , i estarà de mala lluna tot el dia

-ah .. , la veritat es que tinc ganes de veurel , però no vull despertarlo

- no sigis bleda ,  a tu no et dirà res , l’ultim cop que el va despertar en jack , es va posar eft una fera .

Somric ,la alicia porta un vestit blau turquesa i els cabells sueltos , em fa un comriure abans d’allunyarse pel passadís .

S’ospiro i empenyo la porta , tímidament observo l’habitacio , es enororme com tota la casa , te un llit enorme segurament per tres persones , les parets son de color blau fosc  , hi ah una tauleta de nit platejada amb un llum apagat , l’estora es suau de color blanc , a una parte de l’habitacio hi ha unes escales que pujen a una plataforma alçada al lateral de l’habitacio , plena de llibres , l’estantaria es blanca i ocupa tota una paret , hi ha pufs de color beige i una tele de pantalla plana que es el triple de gran que la del menjador , tenint en compte que la del menjador  es de 45 pulzades , segons la mia em va dir .

 Al costat del llit hi ah una finestre enorme que surt al balco , que segur que  te un jacuzzie però no o vull ni comprovar . en will esta estirat d’esquena , du uns pantalons de pijama  i no porta samarreta .

No esta tapat amb el llençol ja que hi esta dormint a sobre  , tímidament m’acosto i m’assec al llit intentant no despartarlo , observo que hi ha algunes peces de roba tirades per terra , però nomes tinc ulls per ell , mai no e vist un noi sense samarreta , però ell es atractiu de debò , esta molt musculat i bronzejat , sembla fet de marbre  , i quin abdominals , resisteixo la temptació de resseguir el seu tors  amb el dit  , el cor se m’accalera , intento apartar la mirada però no puc .

Observo com el seu pit es mou en respiracions  compassades al mateix temps que el seu cor , cosa que no es pot dir del meu.     Acosto els meus llavis al seu front i li faig un peto tímid amb força , ell obre els ulls a poc a poc i la seva cara s’ilumina quan em veu , em fa un somriure  mig adormit .

-bon dia –dic fluixet

-bon dia , -emfa un somriure tímid –normalment odio despertarme i encara menys que em despertin , però tu....ets molt agradable

M’acosto i li faig un peto suau  , els seus llavis em responen lentament , li passo les mans pel cabell , el contacte dels seus llavis es increïble , es la cosa mes bella del mon , el cor em batega a mil per hora en canvi el seu continua igual ,amb batecs pausats , em transmet tranquil.litat i passio , em sento salvatge i no vull parar , ell m’agafa la cara amb les mans i em fa un somriure murri .

-vine , aquí al meu costat ,-diu en will mentre em fa lloc –encara no em vull llevar , sisplau

-segur?-pregunto vacil.lant

-es clar , vine keily

M’estiro al seu costat , el llit es flonje i suau , de sobte m’entre son , malgrat haverme acabat de despertar  ,en will posa la seva ma sobre el meu palmell i entrellaça els nostres dits  , noto que em fa un somriure  abans que s’em tanquin els ulls .

Em desperto a causa de la calor , obro els ulls a poc a poc i m’adono de la vergonyosa situació en que em quedat , jo tinc el cap damunt edl seu pit i els braços al voltant de la seva cintura  completament arrapada a  ell . En will em passa els braços per l’espatllla i m’apreta contra ell  , em te agafada la ma  , i els nostres dits entrallaçtas estan damunt del meu  cor .

 Reculo ràpidament cap a laltre canto del llit ,en will dorm  profundament  , veig que es mou neguitós , així doncs em torno arrapar a ell   ,  no puc resistir la temptació i amb el dit ressegueixo els seus perfectes músculs  , son freds i llisos , em fan venir calfreds .

Quan alço la vista veig que te els ulls oberts .

-creus que ja es hora de llevarte , o encara vols dormir mes ?-pregunto amb sarcasme .

Ell riu fluixet .

-ara es perfecte , anem a esmorzar

-esmorzar ? voldràs dir dinar ja cuasi son les 2 –dic  fent una ullada rapida al rellotje

-tant se val , jo vull esmorzar –diu mentre em fa un peto suau .

-entesos –murmuro , ell s’aixeca d’un bot .

-conta fins a 10 i abans que acabis ja sere aquí.

-on vas ?

-no et deus pensar que esmorzare amb pijama , oi ?

Ric per sota el nas .

En William despareix , per la porta que imagino que  du al bany  , abans de que arribi al  5  sento el soroll de la dutxa que dura  en millesimes de segons , sento el soroll de la pluja que xoca contre els vidres , tot just el meu cor a fet 8 batecs que ell s’asseu al meu llit , te el cabell mullat , porta una camisa blau cel i uns pantalons texans ,  i iunes bambes addides .

M’agafa la ma i baixem les escales cap a la planta de baix ,  la cuina etsa buida i silenciosa , m’acosto a la finestra i observo la pluja ,  el cel es gris , els llamps m’estrameixen , e will menvolta la cintura amb els braços , atrau ràpidament el meu rostre  , el peto es llarg i deliciós , despres en will em fa un peto al coll  , li passo les mans pel cabell i ens comencem a besar de nou  , aquest cop amb mes passio ,  ell em posa les mans a l’esquena  i em besa un cop mes , la seva boca te gust a menta i desig , desitjo aproparme mes  , el torno a besar  , alhesores en separarme ell entrallaça els nostres dits  , elsnostres caps encara es toquen  , encaixem l’un amb l’altre perfectament  , aixeco el cap i m’adono que la Charlie,en jack i en damon estan apoyats a la porta de la cuina i em miren amb odi .

-que voleu ?-peregunta en will  malhumorat

--will em de parlar...-comença en jack

-la noia no es qui et penses que es –el talla la Charlie

-will es ...

-no –el talla cridant en will – ella es humana tant si us agrada com si no  , l’estimo i no em penso separar d’ella , ni hi teniu res a fer

-will , escolta-prega en damon

-tinc coses millors a fer , que no escoltar teories absurdes .

En will desapareix per la porta  , vull anar amb ell però estic petrificada a la cuina .

-ho sento –em disculpo sense saber perquè .

-i tu perquè thi fiques ?-explota la Charlotte . tot l’embolic es per culpa teva  , si no fossis el que ets  ,  ara  no seria així .

-no se de que m’estas parlant , però no es culpa meva !-li vaig contestar amb fúria .

Vaig sentir com si un foc em cremes la gola , els pulmons  ,  no podia respirar , era com si se’magues ences foc a dins .

Vaig sentir un formigueig  per tot el cos , viag fe run crit ofegat , sense adonarmen , de cop la bombeta va saltar i el mirall de la paret va explotar i va caure una pluja de vidre ,  espantada vaig sortir corrent , i em vaig tancar al bany per tranquilitzarme ,em vaig mullar la cara amb aigua freda , per un segon em va semblar que tenia els ulls d’un vermell ardent , em vaig fregar els ulls i quan els vaig tornar a  obrir encara els tenia vermells , vaig tancar els ulls i em vaig deixar caure contra la paret , les llàgrimes em rodolaven cara aball , me les vaig aixugar i  em vaig mirar al mirall  i tornava atenir els ulls castanys , devia ser cosa de la llum i que estav molt espantada .